Ţara mea-i ca o fetiţă
Zâmbitoare şi senină,
Ochii ei par nişte lacuri,
Unde-s nuferi şi lumină.
Părul lung ce se revarsă
Peste umeri e-o pădure
Care-mbracă munţi de piatră,
Neatinsă de secure.
Glasul ei ca o scânteie,
Dulce joacă de copii,
E un tril de ciocârlie
Ce se-nalţă din câmpii.
El meu País
El meu país és com la filla
Somrient i tranquil·la,
Els seus ulls són estanys
Plens de lliris i llum.
El cabell llarg que es vessa
Damunt dels muscles és bosc
Que vesteix muntanyes de pedra,
Inaccesible a la destral.
La seua veu com una guspira,
Dolç joc de nens,
És un refilet d’alosa
Que s’alça dels camps.
Mi País
Mi país es como la hija
Sonriente y tranquila,
Sus ojos son lagos
Llenos de lirios y luz.
El pelo largo que se derrama
Sobre sus hombros es un bosque
Que reviste montes de piedra,
Inaccesible al hacha.
Su voz como una chispa,
Dulce juego de niños,
Es un trino de alondra
Que de los campos se eleva.Traducere în catalană şi spaniolă de Pere Besso
Niciun comentariu:
Trimiteți un comentariu